Pel•lícula: Arrival (L’arribada)

Ahir vaig anar al cine a veure Arrival (L’arribada o La llegada), una pel·lícula sobre un primer contacte amb alienígenes. En aquesta ressenya comentaré els punts que més m’han cridat l’atenció a mi i als amics amb qui hi vaig anar, així que a qui no haja vist el film l’avise de que aquesta ressenya conté spoilers de baixa intensitat.

La protagonista de la pel·lícula és una lingüista interpretada per Amy Adams. Això és així perquè Arrival se centra en un tema poc tractat en la ciència ficció (almenys amb la profunditat que es mereix): el problema de la comunicació entre els humans i l’espècie extraterrestre visitant. En eixe sentit fa recordar el final d’Encontres a la tercera fase. En un moment més avançat de la pel·lícula, la qüestió lingüística es posa encara més interessant quan s’explora el concepte de què els processos mentals depenen de la llengua que es parla. Aquesta és, des del meu punt de vista, l’aportació més destacable del film. Definitivament, m’agrada com han lligat els dos fils argumentals de la pel·lícula a través del llenguatge –no entraré en més detalls per a evitar desvetllar res important.

arrivalteaseronline1-shtkujalleqgreenland

En Arrival es mostren els extraterrestres i el seu hàbitat, un aspecte que per a mi s’ha de valorar perquè són pocs els films de ciència-ficció que s’atreveixen a  fer-ho, si deixem apart els de fantasia o terror. També cal destacar l’originalitat amb la qual han concebut l’espècie alienígena i el seu llenguatge (tant els sons com l’escriptura, basada en frases completes). Un amic meu va subratllar el fet de què els extraterrestres deixen la iniciativa de la comunicació als humans, cosa que està ben pensada perquè és raonable que la espècie més avançada avalue primer la capacitat de comunicació de l’espècie més endarrerida per a poder comunicar-se en uns termes que els segons puguen entendre.

Un altre aspecte que m’ha agradat d’Arrival és que els protagonistes són científics, com a la inoblidable Contact. Es retrata de forma molt encertada el xoc entre la manera de procedir que sembla natural a qualsevol científic –compartir dades i cooperar en la recerca- i la forma d’actuar dels militars i governants –ocultar la veritat i reservar-se la informació. Tanmateix, per al meu gust el segon científic en el film –un físic- està molt desaprofitat i el paper que exerceix està massa subordinat al de la protagonista. Crec que hi havia moltes possibilitats per a elaborar molt més el personatge.

És més, crec que el punt més feble d’Arrival –o del tall definitiu- és que en alguns moments falta desenvolupament. Falta desenvolupar què passa tant amb la protagonista com amb el món una vegada s’ha resolt el problema principal; no és suficient amb els pocs flashbacks que es mostren. Dues escenes que també em van semblar poc explotades van ser una en la qual la protagonista parla per telèfon amb un altre personatge important –que poc haguera costat afegir un plànol que mostrara els sentiments de l’altre personatge, o un flashback, i com hauria enriquit l’escena!-  i una altra que és un somni i no es relaciona suficient amb la resta de l’argument. A més, hi ha unes quantes escenes pensades per a provocar una sensació de suspens –amb la imatge, la música, la tensió dels personatges- que són efectives la primera vegada que es veu la pel·lícula, però que en futurs visionats es poden fer lentes.

maxresdefault

En conclusió, Arrival em va semblar una pel·lícula que val la pena veure; i encara val més la pena discutir sobre els temes que tracta.

En relació a com el llenguatge pot influir la forma de pensar, deixe un parell d’enllaços: una xarrada TED i un article de Edge.

TED: Keith Chen – Could your language affect your ability to save money?

Edge: Lera Boroditsky – How does our language shape the way we think?

La importància de la cultura cívica

Vull contar la història de quatre persones, a les quals anomenaré Joan, Anna, Maria i Pere. Tots ells viuen a pobles de l’àrea metropolitana de la mateixa ciutat. El meu objectiu és il·lustrar com pot influir la cultura cívica de la localitat d’origen en la vida d’una persona, sense entrar a considerar el seu nivell socioeconòmic.

Joan i Anna es van criar en una localitat que té una societat cohesionada. És un poble que conserva les tradicions i valors del passat, de quan era un nucli agrícola, i en el qual les famílies mantenen una comunicació entre elles. Les famílies tenen cadascuna una identitat pròpia, però els llaços entre elles fan que reconeguen formar part d’una cultura cívica comú, la del poble. Durant la segona meitat del segle XX, la localitat va rebre un flux migratori moderat, i ara els immigrants i els seus descendents formen aproximadament el 50% de la població i s’estan integrant voluntàriament en la societat del poble.

Maria i Pere són d’una localitat que també era en origen un poble agrícola. A la segona meitat del segle XX van construir una fàbrica molt important a les proximitats, així que el flux migratori que va rebre va ser més important que al poble de Joan i Anna. Els immigrants i els seus fills han acabat formant el 80% de la població local. Aquest canvi demogràfic va provocar que els valors tradicionals es mantingueren en molt poques famílies i que els immigrants no s’integraren en la societat original, sinó que formaren una nova societat en la qual estan absorbint els descendents de la població original.

Joan sempre va ser un estudiant excel·lent. Quan es fa ver adult va estudiar Medicina i es va posar a treballar en un hospital de la ciutat. Joan viatja tots els dies des del seu poble, on viu, fins a la ciutat per a treballar.

Anna és filla d’immigrants i veïna de Joan.  Els pares d’ambdós són amics. A Anna els estudis no se li han donat especialment bé, però al llarg de la seua infantesa va anar adquirint un ferm valor del treball, i la idea de què a través de l’esforç es pot prosperar a la vida. Sempre ha mirat la trajectòria de Joan amb enveja, desitjant prosperar tant com ell. Quan va acabar l’institut, Anna va estudiar un cicle formatiu d’Assistència en Sanitat Animal. No volent quedar eclipsada pels èxits de Joan, immediatament es va posar a buscar feina a pesar de que la situació econòmica del país no era bona, i la va trobar en un centre veterinari de la ciutat. El treball en aquest centre va ser dur en certs moments i ella es va sentir explotada. Anna va haver de treballar molt, però gràcies al compromís amb l’esforç que tenia tan interioritzat, no es va rendir i va aconseguir superar tots els obstacles. Pocs anys després d’estar treballant a la ciutat, va decidir obrir, junt amb una sòcia, una clínica veterinària al poble. El negoci funciona molt bé i està molt ben considerat al poble. De fet, el poble està prosperant gràcies a Anna i a altres emprenedors, alhora que es cuida la cultura cívica original.

Maria és la més intel·ligent dels quatre i també és filla d’immigrants. Sempre va tindre facilitat per als estudis. No obstant, de vegades intentava amagar la seua capacitat per a ser acceptada a l’escola i a l’institut, a pesar de tindre una personalitat extravertida. Al principi va aconseguir passar desapercebuda però amb el temps es va convertir en una marginada. L’any d’acabar l’Educació Secundària Obligatòria, la seua classe s’havia estructurat com una “pandilla callejera” i havia adquirit la cultura dels buscavides de carrer. Una vegada superada l’educació obligatòria, Maria va entrar al Batxillerat i després a la Universitat per a estudiar una Enginyeria. Durant aquells anys, va haver d’adquirir per força una certa cultura de l’esforç que li va permetre, junt amb la seua intel·ligència, superar els estudis. Va trobar feina a una important empresa i va prosperar molt. Allà va conéixer a Mohammed, un immigrant marroquí que és un enginyer brillant. Quan van disposar de diners suficients, se’n van anar a viure a una urbanització als afores. Maria només torna al seu poble per a visitar els seus pares.

Pere no va ser un mal estudiant a l’escola. Tanmateix, a l’institut tenia un gran desig de ser acceptat entre els seus companys, i es va corrompre per la cultura imperant que s’oposava a l’esforç i a l’excel·lència. Durant els anys de l’Educació Secundària Obligatòria, Pere va fracassar en els estudis però no li importava perquè era un membre ben considerat per la seua colla. Després d’acabar l’institut, ha tingut diversos treballs mal pagats en els sectors de l’hostaleria i la construcció, tots temporals. Els seus amics també es busquen la vida com poden mentre que alguns han entrat a treballar per a les forces de seguretat de l’Estat. Pere ha continuat vivint al poble i ha estat seguint la trajectòria de Maria, la seua veïna. La prosperitat que ella ha aconseguit ha fet que Pere desenvolupe un fort ressentiment cap a Maria, a qui havia menyspreat a la seua joventut. A més, Pere s’ha acostat a ideologies polítiques extremes a través de les seues amistats i ha acabat creant-se un odi personal cap a immigrants com Mohammed. Al poble de Pere creixen problemes com la drogaddicció, el vandalisme o els robatoris, mentre les persones que tenen mitjans econòmics es traslladen a viure a urbanitzacions o a altres localitats. L’any passat hi va guanyar les eleccions un partit d’ideologia extrema.

La supervivència de les idees

La millor manera de sobreviure a un ambient hostil no és quedar-se tancat dins d’un búnquer, que només pot proporcionar una protecció temporal, sinó expandir-te fins allà on els teus perseguidors no et puguen acaçar. Aquesta estratègia va fer que els amfibis escaparen d’unes aigües massa competitives i colonitzaren tranquil·lament la terra ferma, que estava buida de vertebrats. La revolució científica va prosperar gràcies a que la invenció de la impremta va fer possible l’expansió massiva i a nivell global de les idees, a una escala que les autoritats ideològiques de l’època ja no van poder controlar. Els puritans anglesos van haver de fugir a ultramar per a trobar la seua terra promesa.  I com aquests es poden trobar molts més exemples.

Psiconàutica (II): les meues experiències amb els al•lucinògens

En aquesta segona entrega, continuaré relatant la meua primera experiència amb els bolets al·lucinògens. Descriuré les sensacions que estaven experimentant els meus companys de viatge, aportaré algunes reflexions i afegiré uns comentaris finals. La primera part la podeu trobar ací.

En el moment més intens de l’experiència, mentre jo em recreava amb les al·lucinacions visuals, recorde que C deia que “l’univers són quatre persones”, alegrant-se de la nostra presència. També va observar llums projectades a la paret, com LED ambientals que després li costaria acceptar que havien sigut producte de la seua imaginació. No obstant, en el període següent, va experimentar una introspecció molt negativa. Va arribar a experimentar sentiments de desesperació i d’empresonament. Després confessà que aquestes percepcions estaven relacionades amb traumes personals. Explicava que només la certesa de que tenia la seua parella per a fer-li costat a la vida el va alliberar d’aquella deriva.

the-eye-1945

B, en contrast, va tindre moments de goig sensorial durant els quals s’arrossegava pel pis mentre sonava la música combinats amb altres de reflexió filosòfica.

A era el que més parlava i ens deia que li recordàvem la seua primera experiència que, pel component de sorpresa que hi va associat, és irrepetible i inoblidable. El que més em va cridar l’atenció d’ell va ser que perdia la noció de la duració temporal i de les quantitats.

Un altre tema d’interés és l’impacte de la substància sobre el sentit del gust. En aquella primera experiència la varietat de menjars va ser molt limitada. De la cervesa vaig gaudir més que normalment, i notava més el gust de l’alcohol. Del vi negre que tenia a la nevera vaig poder apreciar moltíssims més matisos que habitualment, tant en gust com en aroma. També li vaig fer un mos a un pastisset de crema, però ni la dolçor ni el gust em van cridar l’atenció –encara que he de dir que, normalment, sóc més aficionat al salat.

mural-belles-arts1

Jo encara vaig tindre més al·lucinacions visuals, en particular quan em fixava en elements com el gotelé de les parets o els dibuixos del tapet.  En mi va ser en qui més es van prolongar els efectes de la substància i vaig ser l’últim en seure a sopar. El que més va durar va ser la sensació de benestar. Em va sorprendre el fet que l’habilitat corporal no disminuïa amb la psilocibina com ho pot fer, per exemple, amb l’alcohol. Tampoc evita que els records de l’experiència es conserven una vegada ha finalitzat, encara que com en la vida quotidiana, conformen una versió reduïda, aliena i parcial. Sí que és cert que, des del punt de vista cerebral, l’experiència és exigent energèticament. S’acaba amb una fatiga mental proporcional a la dosi ingerida ja que el fet d’inhibir els sistemes de filtrat del cervell fa que s’estiga processant més informació -més quantitat d’estímuls externs- i molt probablement de forma més intensa -a l’hora de percebre, deduir relacions, associar amb records, visualitzar, racionalitzar… Relacionat amb açò està el fenomen de la multiplicació, bé d’estímuls externs, en el meu cas fonamentalment visuals i gustatius, com interns -visuals i sentimentals. Probablement impressions com la de major comprensió de les relacions -o ser més capaç de comprendre-les-, sentiment de sentir-se u amb l’univers o d’entendre l’univers o d’adquirir un punt de vista correcte o elevat també n’estan relacionades. La sensació és de major amplitud en el pensament -més capacitat, més enllà del llenguatge i l’experiència quotidiana- i profunditat -facilitat per a representar conceptes però molt menor control sobre ells, la qual cosa fa impossible treballar-los de manera racional. En general, l’experiència ajuda a conéixer les limitacions del cervell humà durant el seu funcionament habitual. Existeix una tendència molt forta a continuar pensant el que s’està pensant -encara que siga una cosa negativa- que sens dubte es deu a la comoditat natural del cervell i a la tendència innata que té a oposar-se al canvi i a la novetat, crec que per por a transformar-se, cosa que per una part requereix un esforç mental i per altra genera por a deixar de ser u mateix -com s’és en el moment actual.

532703778

L’estat psicodèlic facilita reflexions en les quals la tolerància i el desig perquè el món millore (benevolència) estan molt presents. També fa que se senta més el valor de la pròpia vida i per tant motiva a prendre decisions per a l’auto-creixement i per a brindar contribucions a la societat humana. Vaig desitjar haver experimentat amb la psicodèlia en moments previs de la joventut, entre els 18 i els 21 anys, quan encara estava en procés de maduració i la meua ment era més oberta i flexible, amb una espiritualitat molt preeminent. Actualment em trobe molt més limitat per l’ateisme o anti-sobrenaturalitat, pel rigor cap a la veritat i la lògica i pel biologisme dawkinià. D’altra banda, s’ha de tindre en compte que el viatge introspectiu és intern a la pròpia ment, per la qual cosa no es poden veure coses que no estiguen ja dins d’ella a no ser que un determinat concepte s’haja introduït des de l’exterior durant l’experiència pels estímuls externs que es posen en joc -música, elements visuals, informació…. Sí que crec que es poden aconseguir noves connexions entre conceptes ja coneguts que donen lloc a noves impressions -no sé si també nous conceptes-, i per descomptat es pot aconseguir un impagable coneixement sobre com funciona la pròpia ment, quins conceptes conté i quina actitud hi predomina.

B i jo vam estar d’acord en que havíem viscut una experiència molt valuosa, però que valia la pena deixar transcórrer un cert temps abans de repetir-la. En particular, calia que ens concentràrem en preparar l’experiència, ordenant les idees que teníem en la ment i adquirint-ne de noves. Vam estar d’acord en que, com més riquesa tinguérem a la nostra ment -més cultura, més sensacions, més vivències-, més impressions es materialitzarien durant l’experiència o millor la podríem preparar i més la podríem gaudir. Es va convindre que l’interval ideal era entre 3 i 5 mesos. full_size

En conclusió, les experiències psicodèliques són singulars i poden aportar moltes coses positives: tenen un gran potencial per a l’autoconeixement, per a l’oci i per a generar motivació per a la millora personal. D’altra banda, la possibilitat de patir un mal viatge existeix encara que, en la meua opinió, depén molt de les condicions ambientals i de condicionaments mentals personals -actitud front a la vida, presència de traumes.

Respecte a les condicions de l’entorn on es té l’experiència, des del meu punt de vista tenen una gran influència. Un possible efecte negatiu és la paranoia que es pot generar si l’ambient s’arriba a percebre com a hostil. A més, tota mena de sentiments negatius poden manifestar-se durant les introspeccions. Quant als efectes positius, es poden nomenar els sentiments gregaris en presència d’amics, els estímuls externs als quals es té accés i els sentiments positius que es poden generar. Per això, si es té ansietat sobre la possibilitat de patir una mala experiència, és millor envoltar-se de persones amigues en un entorn agradable i conegut.

Un últim comentari l’he de dedicar a la sensació de benestar que es deriva de l’ús de la psilocibina. Encara que des del punt de vista de l’oci o de l’ús terapèutic aquesta característica és beneficiosa, estic convençut de que l’obtenció d’un benestar “fàcil” no pot portar a altre camí que a l’addicció o fins i tot a una desmotivació per a millorar la pròpia vida. És a dir, que pot contrarestar precisament un dels efectes beneficiosos d’aquestes experiències i pot comportar un empitjorament de les condicions de vida del psiconauta. 0067

Per últim, deixe una sèrie d’enllaços (en anglés) on es poden trobar tota mena d’experiències viscudes amb al·lucinògens i també altres de caràcter científic que donen alguns indicis sobre què passa al cervell quan es prenen aquestes substàncies.

Experiències

Shroomery: Trip reports

Magic Mushrooms Net: Experiences

My extremely spiritual experience with psilocybin mushrooms – reset.me

The Mushroom/LSD Experience Explained & Explored – HighExistence

Psychedelic journeys from the driftles

Articles divulgatius

Marsh Chapel Experiment

11 Odd Facts About ‘Magic’ Mushrooms

Magic mushrooms expand your mind and amplify your brain’s dreaming areas – here’s how

Your brain on magic mushrooms

Here’s How LSD Messes With Your Ability To Use Language

Magic mushrooms really cause ‘spiritual’ experiences

Alguns apunts sobre el budisme

Apunts extrets del documental La vida de Buda, de Martin Meissonnier.

buddha-natureEls quatre pecats de l’esperit:

  • El desig sensual
  • L’afecció per les coses materials
  • Els falsos conceptes
  • La ignorància

Les quatre veritats nobles:

  • Cal reconéixer que el malestar i el patiment existeixen per a tindre la possibilitat de posar-los remei.
  • S’ha de contemplar el patiment amb profunditat i sense por per a comprendre la causa profunda -l’arrel del patiment.
  • El patiment es pot detindre, es pot transformar.
  • Quan es comprén l’arrel del patiment, es pot decidir el camí a prendre per a eixir de la situació de patiment.

tumblr_static_tumblr_static_filename_640

No tindre por és la base de l’autèntica felicitat.

La felicitat i el benestar és entrar en contacte amb les meravelles de la vida.

Totes les persones són nascudes iguals.

La vida és efímera.

Pel•lícula: Offret (Sacrifici), d’Andrei Tarkovsky

En primer lloc, he de dir que aquesta pel·lícula no se’m va fer en absolut soporífera ni em va semblar buida de contingut, com havia llegit en algunes crítiques prèviament a veure-la. Al contrari, el col·loqui constant i la successió d’esdeveniments fan que l’atenció es mantinga al llarg de tot el film. D’altra banda, Sacrifici està plena de contingut, encara que no tot és interpretable d’una manera unificada amb la resta de l’argument, sinó que part del contingut s’entén millor si s’aïlla del conjunt principal.

offret-sacrificatioEn algun lloc he llegit que Offret és una pel·lícula sobre l’espiritualitat. Les referències a elements cristians queden patents en el mateix fil argumental de la pel·lícula, en el qual un acte d’amor és l’única cosa capaç de salvar a la humanitat. Alhora, la història del protagonista es pot assimilar a la d’Abraham i Isaac. Tot i això, aquests elements es fusionen amb unes reminiscències paganes molt evidents que s’endevinen al llarg de tota l’obra, i que fan que el film marque distàncies amb els productes purament cristians.

Però, per damunt de tot, em va semblar que Sacrifici era una pel·lícula molt personal, que intentava transmetre sentiments experimentats pel director, més que presentar un argument plenament interpretable. Uns sentiments que en determinats moments molt destacats de la pel·lícula es dirigeixen clarament al seu fill –al del protagonista i al del director-, a qui dedica aquesta obra i al qual desitja a la fi esperança i confiança. Aquests sentiments representen la part més lluminosa del film.

Com a obra amb un bagatge intel·lectual manifest, ofereix també algunes reflexions destacables sobre temes existencials i espirituals. Aquestes reflexions es concentren en la primera meitat de la pel·lícula, en la qual la paraula i els diàlegs tenen un paper més central; en la segona part són les accions i els fets els que passen a un primer pla.

No vull acabar aquesta ressenya sense fer menció a la música, que em va semblar particularment adequada. L’Erbarme dich de Bach despertava les emocions. Uns cants o crits tradicionals suecs em van aportar una gran sensació d’espiritualitat. D’alguna manera els vaig associar a una connexió entre el subconscient i la consciència.

I per a acabar, enllace una altra ressenya sobre Offret que m’ha agradat (en castellà):

http://www.blogdecine.com/criticas/andrei-tarkovski-sacrificio