I si la teua vida és una simulació?

I si la teua vida fóra una simulació o un somni (solipsisme)? Com afectaria a la teua vida si saberes amb certesa que ho és? I si no n’estigueres segur però considerares seriosament la possibilitat de que ho siga? Podries decidir viure de forma més intrèpida. Açò podria aportar-te motivació per a treballar més dur en els teus propòsits, orientar-te més a resultats i a perseguir l’èxit. Potser voldries experimentar tantes sensacions com pogueres. Podries viure de forma més hedonista, cercant el plaer i els teus objectius egoistes amb una actitud autoindulgent. Una altra possibilitat és que la teua motivació de fer coses acabe perdent-se en un oceà de contrasentit. També és cert que no és necessari creure que la vida és una simulació o un somni per a assumir que la vida no té sentit fora del que u mateix vulga donar-li. A més, en el cas que creiem veure en una simulació, probablement la mort es veuria d’una altra manera. El risc, el suïcidi o els hàbits poc saludables tindrien una implicació més relativa. Les creences tradicionals quedarien molt qüestionades. També és possible que decidires viure d’igual manera tant si la vida és una simulació com si no ho és. Si no estàs segur de si ho és, encara que consideres la possibilitat, és més fàcil assumir aquesta actitud de no viure de forma diferent.

tgif-this-game-is-free-12-maniac-mansion-deluxe-20091030094846525

Una pregunta que es pot plantejar des d’un altre punt de vista és: és l’època en què vivim massa interessant per a no ser una simulació? Decadència d’Occident com a superpotència mundial, desenvolupament de tecnologies com les xarxes socials, la intel·ligència artificial o la genètica, reviscolament de l’exploració espacial… Però realment és particularment interessant? No són trepidants tots els períodes històrics a les societats avançades? No van ser apassionants el descobriment i la colonització d’Amèrica, els desenvolupaments científico-tecnològics des del segle XVII, els conflictes entre potències i tants altres esdeveniments? No és el temps que dura una vida humana suficient per a ser contemporània a diversos esdeveniments revolucionaris? No estan els successos accelerats hui en dia per un món més interconnectat?

solipsism-julie-de-waroquier-11

Per últim, vull explorar el concepte de com es pot explicar la necessitat de dormir si la vida és una simulació. Dormir és l’activitat a la qual dediquem més temps al llarg de la vida. Alguns (jo no) podrien argumentar que aquest temps no és productiu, que en certa manera és temps perdut. Si la nostra vida és una simulació, la necessitat de fer una activitat tant exigent en temps i tan poc profitosa com és dormir es podria justificar com a temps que es necessita per a descarregar la informació acumulada al llarg del dia a un servidor extern. Front a aquesta idea, es poden oposar arguments com el fet que el cervell ja és un servidor (intern) o que quan es dorm es dedica el cervell (les nostres xarxes neuronals) a entrenar-se en determinades tasques, a resoldre problemes que ens preocupen i a ordenar (“desfragmentar” ) la memòria.

image{0}[2]

Advertisements