Festejos taurins

L’efecte més indesitjable de qualsevol revolució és el domini –i consegüent abús- al qual els vencedors poden sotmetre els perdedors. Una revolució que es va iniciar va mil·lennis i que continua el seu avanç inexorable és la del domini de la naturalesa per part de l’home. La domesticació de les espècies animals i vegetals, la selecció artificial que això comporta i la transformació dels éssers vius en objectes al servei de l’home són les conseqüències i les manifestacions d’aquest domini.  Açò, a Occident, va provocar fa temps la “mort” –abandonament del culte- dels déus que representaven les forces de la naturalesa, fet al qual ens podem referir com el Crepuscle dels Déus. Com a conseqüència d’aquesta extinció, sorgeixen pràctiques que serien impensables en una època on els déus naturals gaudien de vigor.

minoanbull

No parlaré de la degradant explotació industrial dels animals amb finalitat alimentària, ja que respon a la satisfacció de les necessitats d’una espècie humana en constant expansió, i no deixa de ser un fet “natural” en tota espècie expansiva –encara que caldria que ens plantejàrem si és sostenible ser tan expansius com som ara. Però hi ha una altra necessitat que no és tan excusable en una espècie intel·ligent com la nostra, que és la necessitat de sentir-se poderós fins al punt d’humiliar al subjecte dominat. L’abús resultant és més abominable en aquest cas. Un exemple d’abús sobre la naturalesa són les celebracions taurines. Sempre m’ha semblat que es poden interpretar com una commemoració molt humana del Crepuscle dels Déus –i, per tant, cultural– i fins i tot tenen una faceta artística. Però quan es fa un espectacle de la mort gratuïta, sense una pretensió honesta, sinó simplement per demostrar el poder que es té sobre la vida d’altres éssers vius o per gaudir de passions sàdiques, el resultat és deplorable. Aquest fet s’intensifica per la reiteració excessiva de l’espectacle, més proper ja a les lluites de gladiadors precristianes –vici i perdició de la plebs- que a la representació cultural.  Igualment, en la celebració sense mort, que no és tan vulnerable a la vulgaritat, l’excés de festejos promouen la transformació d’un espectacle significatiu en una paròdia patètica, denigrant per a l’animal i per a les persones que hi participen. La significació i l’estètica fugen, en conseqüència, a altres paratges menys corromputs, amb la qual cosa la festa taurina acaba perdent tot l’atractiu cultural.

Advertisements