Corrupció i què diran

Una característica que tenen les societats de luteranes d’Europa és el pànic al què diran. En una figura pública, aquesta por s’estén a l’opinió pública de tota la ciutadania. Opine que aquest tret fa que aquests països puguen permetre’s tindre estats més intervencionistes en l’economia sense que la inversió pública estimule dramàticament la corrupció. A diferència del que pot passar a altres regions, els polítics d’aquestes societats intenten assessorar-se molt abans de triar quins projectes finançar, per a evitar que se’ls puga retreure que estan malbaratant diners públics, i la vergonya social que això comporta. No cal dir que qualsevol sospita de tracte de favor o nepotisme suposaria fortes crítiques. D’altra banda, l’empresa o la institució que duu a terme el projecte s’assegurarà de que la proposta és adequada i està ben plantejada. La institució beneficiària del contracte ha de ser respectable. L’execució del projecte s’ha de fer amb ètica i serietat. El terror al què diran la ciutadania, els companys de treball, les persones de l’entorn i la pròpia consciència dificulten d’aquesta manera que els corruptes o els ineptes prosperen.

Advertisements