Pel•lícula: Arrival (L’arribada)

Ahir vaig anar al cine a veure Arrival (L’arribada o La llegada), una pel·lícula sobre un primer contacte amb alienígenes. En aquesta ressenya comentaré els punts que més m’han cridat l’atenció a mi i als amics amb qui hi vaig anar, així que a qui no haja vist el film l’avise de que aquesta ressenya conté spoilers de baixa intensitat.

La protagonista de la pel·lícula és una lingüista interpretada per Amy Adams. Això és així perquè Arrival se centra en un tema poc tractat en la ciència ficció (almenys amb la profunditat que es mereix): el problema de la comunicació entre els humans i l’espècie extraterrestre visitant. En eixe sentit fa recordar el final d’Encontres a la tercera fase. En un moment més avançat de la pel·lícula, la qüestió lingüística es posa encara més interessant quan s’explora el concepte de què els processos mentals depenen de la llengua que es parla. Aquesta és, des del meu punt de vista, l’aportació més destacable del film. Definitivament, m’agrada com han lligat els dos fils argumentals de la pel·lícula a través del llenguatge –no entraré en més detalls per a evitar desvetllar res important.

arrivalteaseronline1-shtkujalleqgreenland

En Arrival es mostren els extraterrestres i el seu hàbitat, un aspecte que per a mi s’ha de valorar perquè són pocs els films de ciència-ficció que s’atreveixen a  fer-ho, si deixem apart els de fantasia o terror. També cal destacar l’originalitat amb la qual han concebut l’espècie alienígena i el seu llenguatge (tant els sons com l’escriptura, basada en frases completes). Un amic meu va subratllar el fet de què els extraterrestres deixen la iniciativa de la comunicació als humans, cosa que està ben pensada perquè és raonable que la espècie més avançada avalue primer la capacitat de comunicació de l’espècie més endarrerida per a poder comunicar-se en uns termes que els segons puguen entendre.

Un altre aspecte que m’ha agradat d’Arrival és que els protagonistes són científics, com a la inoblidable Contact. Es retrata de forma molt encertada el xoc entre la manera de procedir que sembla natural a qualsevol científic –compartir dades i cooperar en la recerca- i la forma d’actuar dels militars i governants –ocultar la veritat i reservar-se la informació. Tanmateix, per al meu gust el segon científic en el film –un físic- està molt desaprofitat i el paper que exerceix està massa subordinat al de la protagonista. Crec que hi havia moltes possibilitats per a elaborar molt més el personatge.

És més, crec que el punt més feble d’Arrival –o del tall definitiu- és que en alguns moments falta desenvolupament. Falta desenvolupar què passa tant amb la protagonista com amb el món una vegada s’ha resolt el problema principal; no és suficient amb els pocs flashbacks que es mostren. Dues escenes que també em van semblar poc explotades van ser una en la qual la protagonista parla per telèfon amb un altre personatge important –que poc haguera costat afegir un plànol que mostrara els sentiments de l’altre personatge, o un flashback, i com hauria enriquit l’escena!-  i una altra que és un somni i no es relaciona suficient amb la resta de l’argument. A més, hi ha unes quantes escenes pensades per a provocar una sensació de suspens –amb la imatge, la música, la tensió dels personatges- que són efectives la primera vegada que es veu la pel·lícula, però que en futurs visionats es poden fer lentes.

maxresdefault

En conclusió, Arrival em va semblar una pel·lícula que val la pena veure; i encara val més la pena discutir sobre els temes que tracta.

En relació a com el llenguatge pot influir la forma de pensar, deixe un parell d’enllaços: una xarrada TED i un article de Edge.

TED: Keith Chen – Could your language affect your ability to save money?

Edge: Lera Boroditsky – How does our language shape the way we think?

Advertisements