La importància de la cultura cívica

Vull contar la història de quatre persones, a les quals anomenaré Joan, Anna, Maria i Pere. Tots ells viuen a pobles de l’àrea metropolitana de la mateixa ciutat. El meu objectiu és il·lustrar com pot influir la cultura cívica de la localitat d’origen en la vida d’una persona, sense entrar a considerar el seu nivell socioeconòmic.

Joan i Anna es van criar en una localitat que té una societat cohesionada. És un poble que conserva les tradicions i valors del passat, de quan era un nucli agrícola, i en el qual les famílies mantenen una comunicació entre elles. Les famílies tenen cadascuna una identitat pròpia, però els llaços entre elles fan que reconeguen formar part d’una cultura cívica comú, la del poble. Durant la segona meitat del segle XX, la localitat va rebre un flux migratori moderat, i ara els immigrants i els seus descendents formen aproximadament el 50% de la població i s’estan integrant voluntàriament en la societat del poble.

Maria i Pere són d’una localitat que també era en origen un poble agrícola. A la segona meitat del segle XX van construir una fàbrica molt important a les proximitats, així que el flux migratori que va rebre va ser més important que al poble de Joan i Anna. Els immigrants i els seus fills han acabat formant el 80% de la població local. Aquest canvi demogràfic va provocar que els valors tradicionals es mantingueren en molt poques famílies i que els immigrants no s’integraren en la societat original, sinó que formaren una nova societat en la qual estan absorbint els descendents de la població original.

Joan sempre va ser un estudiant excel·lent. Quan es fa ver adult va estudiar Medicina i es va posar a treballar en un hospital de la ciutat. Joan viatja tots els dies des del seu poble, on viu, fins a la ciutat per a treballar.

Anna és filla d’immigrants i veïna de Joan.  Els pares d’ambdós són amics. A Anna els estudis no se li han donat especialment bé, però al llarg de la seua infantesa va anar adquirint un ferm valor del treball, i la idea de què a través de l’esforç es pot prosperar a la vida. Sempre ha mirat la trajectòria de Joan amb enveja, desitjant prosperar tant com ell. Quan va acabar l’institut, Anna va estudiar un cicle formatiu d’Assistència en Sanitat Animal. No volent quedar eclipsada pels èxits de Joan, immediatament es va posar a buscar feina a pesar de que la situació econòmica del país no era bona, i la va trobar en un centre veterinari de la ciutat. El treball en aquest centre va ser dur en certs moments i ella es va sentir explotada. Anna va haver de treballar molt, però gràcies al compromís amb l’esforç que tenia tan interioritzat, no es va rendir i va aconseguir superar tots els obstacles. Pocs anys després d’estar treballant a la ciutat, va decidir obrir, junt amb una sòcia, una clínica veterinària al poble. El negoci funciona molt bé i està molt ben considerat al poble. De fet, el poble està prosperant gràcies a Anna i a altres emprenedors, alhora que es cuida la cultura cívica original.

Maria és la més intel·ligent dels quatre i també és filla d’immigrants. Sempre va tindre facilitat per als estudis. No obstant, de vegades intentava amagar la seua capacitat per a ser acceptada a l’escola i a l’institut, a pesar de tindre una personalitat extravertida. Al principi va aconseguir passar desapercebuda però amb el temps es va convertir en una marginada. L’any d’acabar l’Educació Secundària Obligatòria, la seua classe s’havia estructurat com una “pandilla callejera” i havia adquirit la cultura dels buscavides de carrer. Una vegada superada l’educació obligatòria, Maria va entrar al Batxillerat i després a la Universitat per a estudiar una Enginyeria. Durant aquells anys, va haver d’adquirir per força una certa cultura de l’esforç que li va permetre, junt amb la seua intel·ligència, superar els estudis. Va trobar feina a una important empresa i va prosperar molt. Allà va conéixer a Mohammed, un immigrant marroquí que és un enginyer brillant. Quan van disposar de diners suficients, se’n van anar a viure a una urbanització als afores. Maria només torna al seu poble per a visitar els seus pares.

Pere no va ser un mal estudiant a l’escola. Tanmateix, a l’institut tenia un gran desig de ser acceptat entre els seus companys, i es va corrompre per la cultura imperant que s’oposava a l’esforç i a l’excel·lència. Durant els anys de l’Educació Secundària Obligatòria, Pere va fracassar en els estudis però no li importava perquè era un membre ben considerat per la seua colla. Després d’acabar l’institut, ha tingut diversos treballs mal pagats en els sectors de l’hostaleria i la construcció, tots temporals. Els seus amics també es busquen la vida com poden mentre que alguns han entrat a treballar per a les forces de seguretat de l’Estat. Pere ha continuat vivint al poble i ha estat seguint la trajectòria de Maria, la seua veïna. La prosperitat que ella ha aconseguit ha fet que Pere desenvolupe un fort ressentiment cap a Maria, a qui havia menyspreat a la seua joventut. A més, Pere s’ha acostat a ideologies polítiques extremes a través de les seues amistats i ha acabat creant-se un odi personal cap a immigrants com Mohammed. Al poble de Pere creixen problemes com la drogaddicció, el vandalisme o els robatoris, mentre les persones que tenen mitjans econòmics es traslladen a viure a urbanitzacions o a altres localitats. L’any passat hi va guanyar les eleccions un partit d’ideologia extrema.

Anuncis