Psiconàutica (II): les meues experiències amb els al•lucinògens

En aquesta segona entrega, continuaré relatant la meua primera experiència amb els bolets al·lucinògens. Descriuré les sensacions que estaven experimentant els meus companys de viatge, aportaré algunes reflexions i afegiré uns comentaris finals. La primera part la podeu trobar ací.

En el moment més intens de l’experiència, mentre jo em recreava amb les al·lucinacions visuals, recorde que C deia que “l’univers són quatre persones”, alegrant-se de la nostra presència. També va observar llums projectades a la paret, com LED ambientals que després li costaria acceptar que havien sigut producte de la seua imaginació. No obstant, en el període següent, va experimentar una introspecció molt negativa. Va arribar a experimentar sentiments de desesperació i d’empresonament. Després confessà que aquestes percepcions estaven relacionades amb traumes personals. Explicava que només la certesa de que tenia la seua parella per a fer-li costat a la vida el va alliberar d’aquella deriva.

the-eye-1945

B, en contrast, va tindre moments de goig sensorial durant els quals s’arrossegava pel pis mentre sonava la música combinats amb altres de reflexió filosòfica.

A era el que més parlava i ens deia que li recordàvem la seua primera experiència que, pel component de sorpresa que hi va associat, és irrepetible i inoblidable. El que més em va cridar l’atenció d’ell va ser que perdia la noció de la duració temporal i de les quantitats.

Un altre tema d’interés és l’impacte de la substància sobre el sentit del gust. En aquella primera experiència la varietat de menjars va ser molt limitada. De la cervesa vaig gaudir més que normalment, i notava més el gust de l’alcohol. Del vi negre que tenia a la nevera vaig poder apreciar moltíssims més matisos que habitualment, tant en gust com en aroma. També li vaig fer un mos a un pastisset de crema, però ni la dolçor ni el gust em van cridar l’atenció –encara que he de dir que, normalment, sóc més aficionat al salat.

mural-belles-arts1

Jo encara vaig tindre més al·lucinacions visuals, en particular quan em fixava en elements com el gotelé de les parets o els dibuixos del tapet.  En mi va ser en qui més es van prolongar els efectes de la substància i vaig ser l’últim en seure a sopar. El que més va durar va ser la sensació de benestar. Em va sorprendre el fet que l’habilitat corporal no disminuïa amb la psilocibina com ho pot fer, per exemple, amb l’alcohol. Tampoc evita que els records de l’experiència es conserven una vegada ha finalitzat, encara que com en la vida quotidiana, conformen una versió reduïda, aliena i parcial. Sí que és cert que, des del punt de vista cerebral, l’experiència és exigent energèticament. S’acaba amb una fatiga mental proporcional a la dosi ingerida ja que el fet d’inhibir els sistemes de filtrat del cervell fa que s’estiga processant més informació -més quantitat d’estímuls externs- i molt probablement de forma més intensa -a l’hora de percebre, deduir relacions, associar amb records, visualitzar, racionalitzar… Relacionat amb açò està el fenomen de la multiplicació, bé d’estímuls externs, en el meu cas fonamentalment visuals i gustatius, com interns -visuals i sentimentals. Probablement impressions com la de major comprensió de les relacions -o ser més capaç de comprendre-les-, sentiment de sentir-se u amb l’univers o d’entendre l’univers o d’adquirir un punt de vista correcte o elevat també n’estan relacionades. La sensació és de major amplitud en el pensament -més capacitat, més enllà del llenguatge i l’experiència quotidiana- i profunditat -facilitat per a representar conceptes però molt menor control sobre ells, la qual cosa fa impossible treballar-los de manera racional. En general, l’experiència ajuda a conéixer les limitacions del cervell humà durant el seu funcionament habitual. Existeix una tendència molt forta a continuar pensant el que s’està pensant -encara que siga una cosa negativa- que sens dubte es deu a la comoditat natural del cervell i a la tendència innata que té a oposar-se al canvi i a la novetat, crec que per por a transformar-se, cosa que per una part requereix un esforç mental i per altra genera por a deixar de ser u mateix -com s’és en el moment actual.

532703778

L’estat psicodèlic facilita reflexions en les quals la tolerància i el desig perquè el món millore (benevolència) estan molt presents. També fa que se senta més el valor de la pròpia vida i per tant motiva a prendre decisions per a l’auto-creixement i per a brindar contribucions a la societat humana. Vaig desitjar haver experimentat amb la psicodèlia en moments previs de la joventut, entre els 18 i els 21 anys, quan encara estava en procés de maduració i la meua ment era més oberta i flexible, amb una espiritualitat molt preeminent. Actualment em trobe molt més limitat per l’ateisme o anti-sobrenaturalitat, pel rigor cap a la veritat i la lògica i pel biologisme dawkinià. D’altra banda, s’ha de tindre en compte que el viatge introspectiu és intern a la pròpia ment, per la qual cosa no es poden veure coses que no estiguen ja dins d’ella a no ser que un determinat concepte s’haja introduït des de l’exterior durant l’experiència pels estímuls externs que es posen en joc -música, elements visuals, informació…. Sí que crec que es poden aconseguir noves connexions entre conceptes ja coneguts que donen lloc a noves impressions -no sé si també nous conceptes-, i per descomptat es pot aconseguir un impagable coneixement sobre com funciona la pròpia ment, quins conceptes conté i quina actitud hi predomina.

B i jo vam estar d’acord en que havíem viscut una experiència molt valuosa, però que valia la pena deixar transcórrer un cert temps abans de repetir-la. En particular, calia que ens concentràrem en preparar l’experiència, ordenant les idees que teníem en la ment i adquirint-ne de noves. Vam estar d’acord en que, com més riquesa tinguérem a la nostra ment -més cultura, més sensacions, més vivències-, més impressions es materialitzarien durant l’experiència o millor la podríem preparar i més la podríem gaudir. Es va convindre que l’interval ideal era entre 3 i 5 mesos. full_size

En conclusió, les experiències psicodèliques són singulars i poden aportar moltes coses positives: tenen un gran potencial per a l’autoconeixement, per a l’oci i per a generar motivació per a la millora personal. D’altra banda, la possibilitat de patir un mal viatge existeix encara que, en la meua opinió, depén molt de les condicions ambientals i de condicionaments mentals personals -actitud front a la vida, presència de traumes.

Respecte a les condicions de l’entorn on es té l’experiència, des del meu punt de vista tenen una gran influència. Un possible efecte negatiu és la paranoia que es pot generar si l’ambient s’arriba a percebre com a hostil. A més, tota mena de sentiments negatius poden manifestar-se durant les introspeccions. Quant als efectes positius, es poden nomenar els sentiments gregaris en presència d’amics, els estímuls externs als quals es té accés i els sentiments positius que es poden generar. Per això, si es té ansietat sobre la possibilitat de patir una mala experiència, és millor envoltar-se de persones amigues en un entorn agradable i conegut.

Un últim comentari l’he de dedicar a la sensació de benestar que es deriva de l’ús de la psilocibina. Encara que des del punt de vista de l’oci o de l’ús terapèutic aquesta característica és beneficiosa, estic convençut de que l’obtenció d’un benestar “fàcil” no pot portar a altre camí que a l’addicció o fins i tot a una desmotivació per a millorar la pròpia vida. És a dir, que pot contrarestar precisament un dels efectes beneficiosos d’aquestes experiències i pot comportar un empitjorament de les condicions de vida del psiconauta. 0067

Per últim, deixe una sèrie d’enllaços (en anglés) on es poden trobar tota mena d’experiències viscudes amb al·lucinògens i també altres de caràcter científic que donen alguns indicis sobre què passa al cervell quan es prenen aquestes substàncies.

Experiències

Shroomery: Trip reports

Magic Mushrooms Net: Experiences

My extremely spiritual experience with psilocybin mushrooms – reset.me

The Mushroom/LSD Experience Explained & Explored – HighExistence

Psychedelic journeys from the driftles

Articles divulgatius

Marsh Chapel Experiment

11 Odd Facts About ‘Magic’ Mushrooms

Magic mushrooms expand your mind and amplify your brain’s dreaming areas – here’s how

Your brain on magic mushrooms

Here’s How LSD Messes With Your Ability To Use Language

Magic mushrooms really cause ‘spiritual’ experiences

Anuncis

Un pensament sobre “Psiconàutica (II): les meues experiències amb els al•lucinògens

  1. Retroenllaç: Psiconàutica (I): les meues experiències amb els al·lucinògens | Escrits d'una vida interior

Els comentaris estan tancats.